Adéu als 20 anys.

No se si els acabo millor o pitjor que quan els vaig fer.
Algunes coses sembla que no poden anar pitjor... I m'equivoco... Acaben pitjor. No em surt gairebé res bé.
Tot i que hi ha coses que em fan feliç (o m'ajuden a nobestar tant trist) i em donen forces per seguir.
Jo intento aparentar ser el noi més feliç del mòn manrenint aquest (merda) classe/tipus dr vida. Això si procuro fer feliç a la gent o al menys causar un petit somriure.
No vull semblar emo, però cada cop em sento més desgraciat i a curt termini no sembla que la cosa vagi a millor.
Bé, espero "disfrutar" del meu cumpleanys, les Santes de Matarò, etc. amb els meus i evitar deprimir-me més.

Una salutaciò als pocs que visiteu el meu BLOG.

PD: és la primera entrada al blog que faig desde el mòbil.

Sóc un desgraciat.

Sóc una desgràcia humana.
La meva feina és una merda, porto 2 anys sense estudiar (per culpa de les baixes notes i pels putos diners) i sento que m'estic quedant sol.
Vaig fer la preinscripció a un centre i sembla ser que no hi ha plaça per mí, com última oportunitat hi puc anar el dia 11 de Juliol, demanant de genolls que m'agafin.
Peró veien la sort que tinc, segurament em donen un copet a l'esquena i em diuen: la porta està alla, desgraciat!

Puc tornar a fer la selectivitat (o fer les específiques), anar fent cursets, fer la prova d'accés l'any que ve, prostituir-me, marxar del país (quan governi el PP), llençar-me pel balcó...o... seguir veient com passa el temps, perdo un altre any de la meva vida i anar deprimint-me cada cop més.

I tot per culpa meva, per fer el "vago" al batxillerat i treure-me'l amb la llei del mínim esforç (i fer el mateix amb la selectivitat) i com no, del fill de puta de don Dinero.

Per acabar, una mica d'humor. No s'ha de perdre mai per molt fotuda que sigui la teva vida.